La Raquel Fabregas té 14 anys i estudia 3r d’ESO a l’Ins Cambrils. S’estima els seus dos gats amb bogeria, Ària i l’Orion, li encanta el manga i totes les seves modalitats (llegir, veure còmics…) i sobretot és una jugadora enamorada de l’handbol.
Des que era petita ha viscut l’handbol a casa: la seva mare jugava de portera, el seu tiet i tieta també han estat jugadors, i la seva tieta per part paterna també era jugadora.
Quan tenia 6 anys i jugava en un equip, va tenir el seu primer partit amistós i el recorda com una experiència desagradable i una mica traumàtica: no sabia ben bé les regles del joc, ni que havia de fer, ni cap a on s’havia de moure… No li va agradar gens i no va saber comprendre de què anava tot allò, així que en arribar a casa li va dir a la seva mare que allà no hi volia tornar.
Després d’uns quants anys, la Raquel ha tornat a l’handbol valenta, motivada i decidida a intentar-ho de nou. Juga a l’equip de La Canonja @amicshandbolcanonja , ja que a Cambrils no tenen equip femení i és el que ella buscava.
La Raquel és transparent i molt sincera, i no li tremola el pols si ha de reconèixer errors, o dir que no domina o no sap alguna cosa. Admet que encara està aprenent; va començar sent principiant i ara és cadet! Ho explica amb il•lusió i honestedat, ja que diu que el canvi és molt gran i hi ha molt nivell.
Combinar els estudis amb els entrenaments d’handbol no és una tasca senzilla: tenen molts deures i entrena tres cops a la setmana, més els dissabtes que fa partits. Estan a la 1a Catalana, i tot i que reconeix que algun dissabte voldria quedar-se al llit una estoneta més… afirma que la sensació de guanyar un partit és “molt top”.
Molts ànims @_black_uwu_7w7 en els teus progressos a handbol i a la vida… aconseguiràs tot el que et plantegis!