La Paola Ramirez té 20 anys i és una cambrilenca empàtica, sensible i molt participativa. És voluntària a la Creu Roja, al projecte SOMNIT i al projecte Rossinyol… s’apunta a tot!
Des de sempre ha volgut dedicar-se als altres, ser útil ajudant a qui no es val per si mateix/a. Per això, va estudiar el CFGM d’atenció a persones en situació de dependència, cicle que li va encantar i que li va fer aprendre realitats molt dures. Després va fer el CFGS d’educació infantil, però la Paola clarament es decanta per persones en situació vulnerable, d’exclusió i/o en situació de dependència.
Quan va fer pràctiques del cicle va veure com hi ha persones que moren soles, sense cap mena d’acompanyament, i des de llavors va decidir que, tot i que la seva vocació continua sent ajudar als altres, volia especialitzar-se en l’àmbit de la sanitat.
Parlar amb la Paola és també parlar de vida i mort, i quant necessària és acceptar la mort com un camí d’alliberació de tota una vida, especialment en pacients d’avançada edat i demència: “és el descans que la persona necessita”. Afirma que a la mort “se li ha de tenir respecte però no por”.
Està preparant-se estudiant treball social a la URV, per tal d’acompanyar a les persones en els moments de la seva vida més vulnerables, acompanyar-les en el dol.
Com a treballadora la Paola també ha patit el dol d’acomiadar-se d’algun pacient, però ha après a acompanyar i sostenir sense paternalitzar, a separar entre la feina i la vida personal.
La Paola creu que, fruit de la situació que ja fa dos anys que vivim, s’està automatitzant un procés que hauria de ser més humà: “s’entén que ens estiguem centrant més en la salut física, ja que hi ha molta gent que ha mort i que està molt crítica, però ens estem oblidant de la salut mental, i aquesta és importantíssima per la recuperació de moltes persones, especialment gent gran”.
Gràcies Paola per aquesta entrevista, tant de bo els avis, àvies i persones que ho necessitin puguin comptar amb la teva ajuda, suport i empatia tan valuosa!