“Si mi yo de hace tres años me viera, lo fliparía… Estaría orgulloso”.
El Noah té 18 anys i parla amb una sinceritat trencadora. És rebel, no segueix les normes, i és molt familiar.
Des que era petit ha sentit que alguna cosa dins seu no acabava d’encaixar… És complicat d’explicar, tal com ens diu, ja que “quan ho sents dins teu, es fa inconscient”. De petit estava estrany perquè no processava què li estava passant.
El Noah es presenta com un noi trans, i segons declara, en moments de la seva vida s’ha sentit sol i sense referents que l’ajudessin a entendre moltes coses: “los chicos trans no se muestran tanto, se desconocen, faltan referentes”. Va dubtar, fins i tot, de la seva orientació sexual, intentant trobar un “lloc” en el que se sentís còmode i reconegut, lluitant amb aquesta mania que tenim la societat d’etiquetar-ho tot: “si sales del estereotipo chica-femenina/ chico-masculino… te castigan”.
Molts cops ha sentit por per no saber què li passa, què “falla”, com expressar-se… Aquestes experiències han afectat la seva autoestima. Encara està aprenent a “corregir” quan es dirigeixen a ell de manera equivocada, però reconeix que és difícil, que la por al rebuig juga males passades.
La seva família materna està plena de dones; la seva àvia és i ha estat el puntal més important de tots. Ella sabia el que li estava passant molt abans que ell mateix.
El Noah és un lluitador i un supervivent que s’ha construït a si mateix: actualment s’ha traslladat a Cambrils, viu sol, treballa i és autosuficient. Ha iniciat el tractament hormonal, i ha fet càlculs per sotmetre’s a l’operació de mastectomia a una clínica privada (a la seguretat social hi ha una llista d’espera de 7 anys aproximadament).
@noaah555 esperem que finalment trobis el que el teu nom significa: pau i descans… T’agraïm molt la teva entrevista; ens has fet reaccionar dels privilegis i facilitats que moltes persones tenim i dels quals ni tan sols som conscients.