La Maria Peláez és una jove andalusa i cambrilenca responsable i amb les idees molt clares.
L’època de pandèmia i confinament va ser un punt d’inflexió per la Maria, i reconeix amb sinceritat que la situació la va superar. Feia 1r de bat quan la pandèmia va esclatar, i el seguiment en línia de les classes va ser pràcticament impossible. És molt exigent amb ella mateixa, però també crítica amb el sistema: “no estava preparat per assumir la crisi COVID, ni tan sols pel que fa a infraestructura”.
Quan es va voler adonar, l’estrès l’havia superat i feia setmanes que no assistia a l’institut, però això no la va fer defallir, ni de bon tros. De les 7 noies gitanes amb les quals va començar la primària, només la meitat va arribar a l’ESO, i d’aquestes, només la Maria va finalitzar la secundària. Comenta orgullosa que la seva mare, com que no va poder estudiar, ha tingut molt present la importància que les seves filles rebin una educació.
És molt modesta i no es penja medalles: “no és tan important que hagi sigut la primera generació de la família que hagi estudiat, el més important és que no sigui l’última”.
Treballa des de fa uns mesos a AGIPCAT i col·labora amb l’Ajuntament, des d’on se sent còmoda i sostinguda per seguir fent la feina que sempre ha fet: conscienciar i sensibilitzar al col·lectiu gitano perquè estudiïn, es formin, siguin autònoms i independents. És un referent positiu; treballa amb passió i convicció. Reforça molt l’entorn familiar a l’hora de continuar amb els estudis, cabdal per evitar l’abandonament escolar.
Des de petita ha tingut el seu somni molt clar: treballar en un laboratori. Afirma que l’ordre, la netedat i les coses exactes li donen pau i benestar, i actualment estudia un CFGM en farmàcia i parafarmàcia. “Els meus plans són el meu somni, i tot el que vingui pel camí serà benvingut”.
Gràcies Maria per la teva força i esperit de superació, estem segures que aconseguiràs tot allò que et proposis!