Parlar amb Luka implica despertar i despullar-se per uns moments de tot prejudici al voltant del gènere.
Luka Rus té 17 anys i estudia el cicle mig d’aprofitament forestal a l’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus, i des de fa molt de temps que es fa preguntes sobre el gènere, el sexe, l’orientació sexual. Comenta haver sentit por interior i també por al rebuig, especialment de la seva mare o pare. Per sort, i gràcies a la seva naturalitat en verbalitzar què sent i com, l’estan recolzant molt i estan acceptant la seva transició.
I és que en Luka està en procés de transició de gènere i porta des del mes de setembre hormonant-se i sentint molts canvis físics i mentals.
Com que vivim en una societat que té la necessitat d’etiquetar-ho absolutament tot per poder-ho ordenar, al principi en Luka es definia com bisexual, però poc a poc va anar sentint que aquesta etiqueta tampoc l’identificava.
Amb el temps ha anat iniciant un procés de canvi que l’ha començat a alliberar, tot i que com bé diu, està en procés…i aquest és llarg.
Es defineix com transgènere ja que transexual implica modificar també els genitals, i ell no està en aquest punt. Al menys de moment. Perquè si una cosa hem entès després de parlar amb ell és que fins i tot el gènere pot estar sotmès a ser un procés, a ser canviant, evolucionar i transformar-se… i això hauria de ser possible fer-ho sense la mirada crítica i judiciosa d’una societat heteronormativa. En més d’una ocasió, persones desconegudes li han preguntat obertament si és un noi o una noia; i ell, educadament, s’ha limitat a respondre que aquesta no és una pregunta que se li faci a algú que no es coneix.
Agraeix més respecte, i predica amb l’exemple.
Conforme més avança en el seu procés, més canvis va notant que el fan sentir més còmode amb ell mateix: més pèl, veu més greu, absència de menstruació… però també canvis mentals, com sentir-se irritat, dificultat per plorar… ara necessita el seu espai. Com bé explica, els seus gens masculins i femenins estan en lluita… I és que tothom tenim una lluita interna, però en Luka ens regala la seva per compartir-la obertament, sense adonar-se’n que és un exemple de valentia i superació.
Batalla a diari perquè la roba no tingui gènere, tampoc el maquillatge o les joguines. Es sent acompanyat per l’entitat @transit que també ajuda a moltes persones a trobar feina, ja que la discriminació laboral a persones transgènere, malauradament, està a l’ordre del dia.
Gràcies @luka.rus.mis