La Lucia té 14 anys i una de les seves passions és ballar.
Es sincera quan ens explica que l’any passat no va ser un bon any per a ella, més aviat va ser un any molt dolent en el qual va tenir dificultats amb les seves amistats, així que va deixar de fer tot el que li agradava, com ballar.
És impulsiva i enèrgica, i tot i que li costa mostrar els seus sentiments, sap posar-li paraules a tot el que li bull al cap. Barallar-se amb les seves amistats li va fer tocar fons, tenir pensaments molt negatius sobre ella mateixa i sobre la vida. Ha sentit a la seva pell què és sentir-se insignificant, tenir ansietat o entrar en pànic, i tot i ser tan jove, està en constant revisió. Abans reaccionava amb agressivitat a certes situacions, i ara ha après a entendre’s i donar-se el que necessita en moments crítics: respirar, allunyar-se, estar sola uns minuts. D’aquesta manera pot afrontar les situacions que l’angoixen des d’una perspectiva més saludable.
Parla sense tabús de la separació dels seus pares, i de com això la va afectar quan era més petita. No nega que “me gustaría volver a los tiempos de chiquitita, a cuando salía con toda mi familia”. També parla amb emoció de la relació amb el seu germà; ja no recorda quan va començar a torçar-se, i reconeix que li encantaria tenir una bona relació amb ell: “¿a quién no le gusta que su hermano le cubra las espaldas y le proteja?”.
A vegades no és capaç de demanar perdó perquè se sent molt culpable com per fer el pas, però amb el temps ha anat aprenent i cada cop és més valenta. Demanar perdó l’allibera.
I és que les reflexions de la Lucia són profundes, reveladores i sinceres i està posant molt de la seva part per entendre’s i millorar cada dia. Assisteix a l’Endolla’t, un projecte d’educació emocional, per continuar fent auto revisió i auto crítica.
Endavant @__luciia_11 , gràcies per la confiança i per aquesta estona tan íntima i sincera. La teva evolució està sent apoderadora!