La Lisa Kamel és la mitjana de tres germanes, i estudia 3r d’ESo a l’INS Cambrils. “Ser la germana del mig és dur, has de ser més autònoma perquè quedes “al despiste””.
La seva mare és suïssa i el seu pare era de Los Ángeles; va morir quan ella tenia dos anys i mig, i posar-se ara a la pell de la seva mare la fa reaccionar de la situació tan dura que va haver de viure. Sola.
La Lisa està agafant molta consciència de les emocions, tant de les seves com de les persones que l’envolten, i de la salut mental i física. Reconeix amb molta sinceritat que fa anys que acumula molta agressivitat, cap als altres i cap a ella mateixa, i això li ha anat portant diversos problemes de conducta: “no se lo puse nada fácil a mi madre”.
Va ser molt valenta i va demanar ajuda per anar a una psicòloga, per tal de millorar la relació amb la seva família. Després de dues sessions, la psicòloga li va diagnosticar depressió: “un diagnóstico así con 10 años te despista, te hace comparar con otras personas y pensar que no estoy tan mal”. Va acabar minimitzant els seus problemes perquè hi havia d’altres que estaven pitjor. Però el cap li anava a mil.
Li van administrar mediació per la depressió i també per ansietat. La mediació li donava molta son, va començar a sentir-se molt sola, tot el dia dins el seu cap i als seus pensaments, i amb por pel que diran.
En l’actualitat la Lisa ja no es pren medicació, creu que està vivint un moment serè i molt conscient, i tot i que és molt perfeccionista, impacient, exigent i ordenada, sap reconèixer certs hàbits en el seu dia a dia que hauria d’anar modificant per sentir-se una mica millor.
Aconsella a tothom que no gaudeixi d’una bona salut mental que busqui ajuda: “fue una de las mejores decisiones de mi vida”, i que surtin al carrer, que no es quedin a casa: “ponte una excusa para salir, tomar aire y no te quedes encerrada”.
Gràcies per la confiança @seungluvrr , per contribuir a trencar tabús amb la salut mental. “Mejor hablarlo, sinó cómo voy a mejorar?”