L’Agnès Munté té 28 anys i és una enamorada de Cambrils. Des de petita somia en construir-se la seva pròpia casa aquí, i segur ho farà…, ja que és positiva i lluitadora. La història de l’Agnès és d’aquelles que no deixa indiferent a ningú, i explicar-la es fa tan necessari com imprescindible.
De ben petita va patir molts dolors de panxa, i quan li va venir la regla per primer cop als 11 anys, els dolors van anar en augment i van començar a ser insuportables. Ens repeteix com un mantra que “la regla no ha de ser dolorosa, i si et fa mal has d’anar a la ginecòloga”. Però per arribar aquí han passat anys de dolors, invisibilitat, incomprensió i impotència.
Després de moltes visites a urgències (en un any va arribar a comptabilitzar 116 visites a urgències), li van trobar un quist a l’ovari, amb el qual va haver de conviure molts anys al ser considerat “normal” per l’equip sanitari que la va anar visitant. Ha hagut de passar per una operació d’apèndix, visitar diversos metges privats, estar ingressada a un centre de dia per tal d’estar medicalitzada pel dolor, haver de sentir que ella mateixa “es provocava el dolor mentalment”, sentir que “havia de conviure amb el dolor”… i un seguit d’afirmacions cruels que s’han allargat anys.
El diagnòstic d’endometriosi de nivell 4 (el més greu que hi ha) va arribar 11 anys més tard de la seva primera regla, i des de llavors l’Agnès no ha deixat d’informar-se i moure’s per trobar professionals que li fessin la vida més fàcil.
L’endometriosi és una malaltia crònica en la qual l’endometri, que és el teixit que recobreix l’úter, creix i s’implanta fora de la cavitat original. Acostuma a afectar el peritoneu pelvià (membrana que cobreix la cavitat abdominal), els ovaris, les trompes de Fal·lopi i la resta de la regió pelviana, incloent-hi l’intestí, la bufeta i el recte.
Aquest teixit desplaçat respon, com el de l’úter, a les hormones que produeixen els ovaris durant el cicle menstrual, és a dir, prolifera, es desprèn i es descama durant la menstruació. Aquesta descamació, que no pot ser exterioritzada del cos, produeix quists ovàrics, nòduls i adherències.
S’estima que l’endometriosi afecta, en més o menys grau, una de cada deu dones en edat fèrtil. És la malaltia ginecològica més freqüent. Sovint se’n retarda el diagnòstic, perquè pot ser asimptomàtica o associar-se a dolors menstruals.
S’ha sentit sola i ha tingut molta por, ha patit de primera mà la soledat davant una malaltia rodejada d’incògnites i tabús. Per això ella lluita per donar a conèixer l’endometriosi, perquè cap dona passi per on ella ha hagut de passar.
A dia d’avui ha trobat una fisioterapeuta del sòl pelvià que l’ha ajudat a viure sense dolor, i a explorar-se i conèixer-se ella mateixa. A dia d’avui l’Agnès està acceptant que es pot conviure amb aquesta malaltia, que la regla ni l’endometriosi no ha de ser tabú, i que entre nosaltres hem de fer pinya per donar-nos suport.
Aquest any s’ha matriculat a la universitat per estudiar medicina, endevineu quina especialitat…?
Agnès, moltíssimes gràcies per compartir amb nosaltres aquesta estona i explicar-nos tan obertament la teva vivència perquè totes les persones siguem més coneixedores d’aquesta malaltia.
